Una aproximació a l'obra gravada de Maria Josepa Colom i Sambola (Cervera, 1927 - Barcelona, 2017). De la postguerra a la postmodernitat

Maria Josepa Colom fou una de les gravadores catalanes més reputades de la seva generació, autora d'una obra trenada fermament a la tradició i que, a la vegada, incorporà idees covades en la diversa escena artística catalana i europea del moment. Assolí l'èxit a nivell nacional i internacional i, en paral·lel fou professora de gravat calcogràfic al Conservatori de les Arts del Llibre, des d'on molts artistes reconeguts reberen les seves ensenyances.

Aquest treball se centra en la seva carrera com a gravadora, des de la figuració naturalista lligada a inèrcies del noucentisme tardà de la que parteix, fins assolir una veu pròpia en un panorama on era difícil destacar, tant pel context de repressió política i social, com per la diversitat de tendències figuratives i abstractes en joc. Des de la voluntat per plasmar universals a partir de l'anècdota, l'exotisme, la mitologia, la religió, etc., Colom encaixà en la modernitat figurativa catalana del moment, arribant a conrear a la seva darrera etapa una figuració que, en part, entronca amb els nous camins que les arts plàstiques prengueren vers la postmodernitat.

Podeu llegir l'article al darrer Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi Núm. XXXVI 2022 (Barcelona: RACBASJ, 2023) i properament a RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert) 

Barcelona, 11 de maig de 2023