Maria Josepa Colom i Sambola (1927-2017): una artista singular en l'art català del segle XX



per Xavier Soler Àvila
Historiador de l'Art



Maria Josepa Colom i Sambola (Cervera, 1927-Barcelona, 2017) fou una de les artistes catalanes amb major projecció internacional de la seva generació. Si bé fou tractada per la crítica d'art de l'època, incloent-ne una breu biografia parcial de l'any 1964, no gaudeix encara d'un estudi en profunditat de la seva obra.


Nascuda un 2 d'agost de l'any 1927 a Cervera, a l'any d'edat ja va anar a viure a Barcelona, tornant a la capital de la Segarra per passar els difícils anys de la Guerra Civil. Aviat mostrà dots artístiques i, després del batxillerat, entrà a l'Escola d'Oficis Artístics de Barcelona on, en un any acadèmic, aconseguí superar els tres cursos gràcies a les seves grans aptituds. Això li donà accés a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi (Llotja), futura Facultat de Belles Arts, aconseguint el títol de professora de dibuix l'any 1954 i debutant a una exposició col·lectiva al Palau de la Virreina on va obtenit un accèssit per un oli. 


El seu debut pictòric a nivell individual es produiria el 1955 a terres llunyanes com el Pakistan, on hi va viure un any. En tornar a Catalunya, Colom va ampliar els seus coneixements en gravat al Conservatori de les Arts del Llibre, on el 1961 aconseguí la plaça de professora de gravat, prenent el relleu d'en Jaume Pla.


Colom va exposar arreu del mon, tant a col·lectives com a individuals, des de les dues primeres a Karachi de 1955, passant per Viena, Düsseldorf, París, Laussane, Pescia, Mèxic DF, etc., llocs on el seu art, especialment l'obra gràfica, era molt apreciada, passant per les diverses exposicions en què participà arreu d’Espanya i Catalunya (Madrid, Còrdova, Lleida, Cervera, Barcelona, Vilanova i la Geltrú, etc.), exposicions amb continuïtat fins a finals dels anys setanta.

Podem destacar la seva individual a l'Ateneu Barcelonès de 1961, la seva participació als VII i X Salons de Maig de 1966 i 1969 de Barcelona amb obra pictòrica, i a la col·lectiva '7 gravadors catalans' junt amb Brotat, Grau Garriga, Hurtuna i Pla Narbona, entre d'altres (1968). L'any 1971 li dedicaren una retrospectiva a Cervera, i va tenir una altra gran antològica d'obra gràfica seva al Museu d'Ovar a Portugal (1977).


Guardonada amb diversos premis al llarg de la seva carrera, d'entre els que podem comptar una medalla de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i una altra a l'Exposición Nacional de Bellas Artes, fou assídua als certamens de gravat a Madrid, i la Calcografia Nacional conserva obra seva entre els seus fons.

Va ser membre de l'Associació d'Exlibristes de Barcelona (AEB), participant activament en els congressos europeus d'ex-librisme, així com realitzant alguns exemplars de l'associació, arribant a ser vicesecretària de l'entitat (1963). Com a exlibrista, el seu catàleg consta de seixanta-cinc obres en diferents tècniques, preeminentment xilografies, maneres negres i burins. L'any 1970 va realitzar un magnífic ex-libris per a la Biblioteca de Catalunya, una manera negra per a la col·lecció Manuel Perdigó.


Estilísticament el seu art es mou dins els paràmetres de l'abstracció figurativa pròpia d'aquella època de postguerra, amb evolució cap a noves tendències durant els anys seixanta i setanta. Mostra una preferència per temes de figura, amb un expressionisme particular, amb magnificacio de trets anatòmics, ulls característics, tenebrisme, tot i que també dominava registres més acadèmics o realistes. Tanmateix, Colom no deixà mai d'explorar diferents registres i estils, intuint en certa manera els corrents d'avantguarda de l'època, la qual cosa la situa, pel que fa a obra gràfica i dibuix, entre les grans artistes de la seva generació.

Molt especialment des de la seva obra gràfica, d’una rigorositat tècnica a l’abast de pocs, Colom va assolir un llenguatge propi, una mirada particular i única, conreant gairebé totes les tècniques de gravat, directes i indirectes, destacant en l’aiguafort i molt especialment en la manera negra, amb la qual inclús va experimentar combinant diferents planxes i colors. Una de les seves obres mestres son les dotze maneres negres que realitzà per a l'edició de bibliòfil de les 'Estampas Taurinas' (1963).


El seu univers abasta des de temes universals i intimitats terrenals com la infantesa, la maternitat, els oficis, el circ, la tauromàquia, fins a l’abstracció, la mitologia grecollatina, la religió, etc.; no acabaríem d'acotar l’amplitud del seu camp d’exploració i expressió més que gaudint del seu catàleg d’obres, suggeridores alhora que inequívoques, sense engany, curulles d’honestedat i veritat.


Gran dibuixant amb tot tipus de tècniques i recursos (tinta, aiguada, pastel, sanguina, carbonet, llapis, etc.), el seu catàleg també és extens, i amb les seves pintures a l'oli, aquarel·les i monotips va conrear abastament les vistes i els tipus i costums, amb predilecció, aquí si, per paisatges d'arreu del món i la representació de tipus i costums exòtics.
















Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars