OBS#3 / EL ZENIT DE LA PIQUETA A BARCELONA: ARQUITECTURA I URBS EN PERILL (I)

EL ZENIT DE LA PIQUETA A BARCELONA: ARQUITECTURA I URBS EN PERILL (I)

piqueta; pickaxe (english): martell amb dos talls,

l'un vertical i l'altre horitzontal, emprat per picar pedra.

(Gran Enciclopèdia Catalana)

Per: Xavier Soler Àvila

Implacable, discreta i eficaç ella, i més enllà de la seva etimologia estricta, la piqueta ens manlleva, silenciosament i sorollosa a l'ensems, edificis notables que bé mereixerien l'indult de l'enderroc sumari, en tant que formen part del llegat de tota la ciutadania, no només d'alguns que s'hagin arrogat la seva propietat tot comprant-los, si bé legalment, no amb futura ètica, i decideixen la seva obsolescència, gairebé sempre amb criteris d'especulació i guany econòmic a curt termini i a l'engròs.

Aquests obituaris edilicis bé poden ser aturats amb la desitjada intervenció eficaç de l'administració per a reconduir, si fora pertinent, els seus usos. Ha succeït algunes vegades, especialment en èpoques en què el mercat immobiliari i l'urbanisme no eren els d'ara i, ai las!, algunes fàbriques i xemeneies del segle XIX pogueren impregnar-se d'una pàtina d'antiguitat centenària (i també, val a dir, de rehabilitacions i restauracions dubtoses), tot gaudint de l'eixopluc que l'adveniment i reconeixement amb el qual l'arqueologia industrial els ungí, sobrevivint a l'abandó o l'enderroc amb noves funcionalitats públiques, com ara centres cívics,  biblioteques, museus d'història, etc.

Per posar un exemple recent, la eficàcia i perseverància de l'associacionisme veïnal va aconseguir forçar l'Ajuntament de Barcelona a bastir una biblioteca, una guarderia, un centre de barri i altres equipaments com una residència per a la tercera edat (que per cert s'enllestí el 2009 però es va obrir el 2016) per al barri de Camp de l'Arpa, salvant de l'enderroc o de l'abandó l'edifici de l'antiga fàbrica de plàstics Alchemika.

Biblioteca Camp de l'Arpa, antiga fàbrica Alchemika

Moltes zones residencials dins dels barris de Barcelona, amb entranyables passatges i carrerons amb vivendes baixes adosades, llocs plens d'història i de vida que ens recorden que no només la gran arquitectura àulica, la de les grans corporacions i les monstruoses vivendes en vertical, també existeixen i defineixen l'urbs. Aquestes, però, pateixen l'acòs sistemàtic d'immobiliaries depredadores o de plans urbanístics irrespectuosos, els quals amb excuses com 'adequació d'usos', 'remodelació urbanística', etc., assoleixen sovint els seus fagocitaris objectius, tot esborrant-les del plànol. Les antigues vivendes adossades al costat Llobregat del carrer de les Escoles, al barri del Clot de Barcelona, en serien un exemple recent i que bé podriem documentar des d'ara mateix, ja que encara resten dempeus, tot tapiades, desprotegides, esperant el garrot vil de la construcció: la piqueta. 

Hi ha hagut també atemptats contra el patrimoni històric urbà més fràgil i delicat, com són les decoracions interiors i exteriors de comerços centenaris, com per exemple el recent intent d'uns inquilins que varen decidir desfer-se, en un moment donat, dels vidres, els marbres, la fusteria i la marqueteria modernistes del Bar Muy Buenas, al carrer del Carme de Barcelona. Una piqueta de baixa intensitat, però piqueta al cap i a la fi. Gràcies a una ràpida intervenció, es va poder recuperar tot allò arrencat d'un magatzem fora de Barcelona, on aquells inquilins sense escrúpols ho van 'emmagatzemar', tot frustrant el desastre de tot plegat. Ara, després d'uns anys de minucioses obres i gràcies a la sensibilitat dels seus nous titulars, ja està més que rehabilitat per a gaudi de tots.

Bar Muy Buenas.Barcelona, 2018

Fotografia: Xavier Soler

Aquest 2017 proppassat, però, hem vist -o no, ja que la piqueta d'ara va més depressa que el llamp- com l'imponent Edifici Telerasa, seu catalana de l'antiga empresa nord-americana Zenith T.V. Radio, ha estat esborrat del plànol de Barcelona per a sempre més. Aquesta empresa tecnològica establí una filial a Catalunya a finals dels anys seixanta amb la concessió a l'empresa Telera, S.A. per a la fabricació dels seus televisors i ràdios, en un moment en que els aparells de televisió començaven a envair les nostres llars a les darreries del franquisme; la seva construcció fou tot un aconteixement a Barcelona i generà cent-cinquanta llocs de treball directes a la seva seu.

Projectat pel despatx d'arquitectura de Pedro López Íñigo, Guillermo Giráldez Dávila i Xavier Subias i Fages (LIGS), i inaugurat el 1968, aquest singular complex arquitectònic fabril i administratiu estava ubicat a la meitat oest de l'illa definida pels carrers de Guipúscoa, Espronceda, Concili de Trento i Bac de Roda.

Edifici Telerasa. Zenith T.V. Radio (LIGS)

Fotografia: COAM (1968)

Defugint les excentricitats formals d'algunes arquitectures de la segona meitat del segle XX, aquest edifici se'ns presentava rotund, clar, ordenat, gairebé classic en la seva concepció, amb la seva arquitectura exterior arquitravada, de masses paralelepípedes definitives, combinades amb la gràcia que els seus arquitectes ja varen mostrar a edificis com el de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1958).

En l'Edifici Telerasa s'observava l'empremta de l'anomenat genèricament Estil Internacional i que caracteritzà bona part de les obres de LIGS, tot incorporant en el seu moment la realitat del seu entorn (barri obrer per a una fàbrica de tecnologia punta a l'època) i aspectes constructius força interessants i novedosos en relació a la seva funcionalitat, molt en la linia de l'arquitectura contemporània a Catalunya i que LIGS representaven a l'avantguarda. Estem parlant, doncs, d'un edifici que ja era singular quan va ser construit, que ha seguit sent-ho fins al 2017, i que ha inspirat fins i tot, al meu parer, les formes modulars que Arata Isozaki va dissenyar per a l'edifici Districte 38 al Passeig de la Zona Franca de Barcelona.

L'empresa Telera, S.A. va presentar expedient de suspensió de pagaments el juliol de 1983 i va tancar l'octubre d'aquell mateix any. Poc temps després l'edifici albergà, fins fa ben poc, les seus de diverses empreses, d'entre elles algunes de tecnologia informàtica, prefigurant, en certa mesura, la posterior consolidació del districte 22@, una mica més al sud de la seva ubicació.

Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (LIGS)

Potser les vicissituds orgàniques i estructurals de l'Edifici Telerasa feien inevitable l'enderroc i la no declaració de l'edifici com a d'interès històric local, però deixeu-me que ho dubti; cal recordar que en altres casos de deteriors estructurals molt greus, s'ha pogut reinventar i ressuscitar arquitectures que altrament haurien caigut executades per la piqueta com, per exemple, el 'gran circ comercial' de les Arenes, abans decrèpita plaça de curses de braus i ara vergonyant centre comercial.

Tal i com succeí amb alguns edificis vuitcentistes de l'Eixample barceloní al llarg dels anys seixanta i setanta, l'espai del Telerasa també l'ocuparà una colmena amb data de caducitat sense redempció ja anunciada a les corresponents valles publicitàries, un nou eixam de vivendes low cost que seran venudes a high cost per una promotora immobiliària ben coneguda pel barcelonisme.

Altres vegades, però, el fantasma de la piqueta fa la seva espectral aparició dins mateix de l'administració. Ja fa uns anys, es va voler derruir els edificis dels segles XVI al XVIII adjacents als murs gòtics del costat de la plaça de la Gardunya de l'Antic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, actual seu de la Biblioteca de Catalunya (BC), tot aprofitant la gran reforma de la biblioteca inaugurada el 1998, premi FAD d'interiorisme el 1995, val a dir que contra tot pronòstic assenyat. Tot per voler fer lluir plenament l'arquitectura de l'edifici gòtic.

Per sort, encara romanen dempeus gràcies al dictàmen d'experts que ho van desaprovar en el seu moment. De fet, es tracta d'edificis de gran valor històric i que encara són funcionals, ja que alberguen importants unitats de treball de la BC -ens autònom depenent del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya-, així com sales històriques com la Cervantina o la Prat de la Riba, entre d'altres. 

Biblioteca de Catalunya
des del carrer de les Floristes de la Rambla
Fotografia: Xavier Soler

Continuarà a OBS#4